Trobareu tota la informació a la pàgina web de la Vall de Camprodon a:
> VALL DE CAMPRODON
Endinseu-vos en un destí interessant on el paisatge i l'entorn, les activitats esportives i les diversions, les tradicions i la història, la cultura i la cuina formen part d'una enriquidora experiència.
La Vall de Camprodon us ofereix fantàstiques oportunitats per a gaudir de paisatges agrestes i imponents, on podreu realitzar des de passejades relaxant a través de camins forestals fins a esforçades excursions a peu, amb el fi de coronar el cim d'una muntanya i admirar la fantàstica vista.
> CAMPRODON
El terme municipal de Camprodon és un dels més grans de la Vall, gràcies a l'annexió dels termes de Freixenet, la colònia Estebanell i dels pintorescs pobles de Rocabruna i Beget.
El turisme a Camprodon ha estat present des de principis del s.XIX amb l'arribada dels primers excursionistes i persones importants de la burgesia barcelonesa.
La primera colònia estiuenca es va centrar al passeig de la Font Nova, al final del qual avui en dia, hi podem trobar un bust del Dr.Robert, alcalde de Barcelona i pioner de la colònia estiuejant de l'època.
Més tard, el passeig Maristany, es va convertir en el nou centre d'estiueig. On per un breu període de temps, una de les mansions que s'hi van construir es va convertir en la seu del Govern de la República i residència del seu president, el Dr. Negrín.
> LLANARS
Si seguim aigua amunt el curs del Riu Ter trobarem a 2 Km de Camprodon el poblet de Llanars.
La bella església parroquial romànica de St. Esteve, presideix aquesta fantàstica vila a la qual hi són annexionats els veïnats d'Espinauga i de Feitús.
Tot passejant'hi podreu veure el contrast entre el seu casc més antic on els carrerons estrets hi són presents, i les noves i alegres urbanitzacions.
Nombrosos camins veïnals i ramaders us permetran gaudir del seu inigualable paisatge obert i assolellat.
> MOLLÓ
És una terra de gent acollidora i antigues arrels, un nexe d'unió de banda i banda dels Pirineus, al límit del Ripollès, la Garrotxa i el Vallespir. Molló uneix la Vall de Camprodon amb França a través de l'antic pas de Coll d'Ares des d'on s'observa una fantàstica panoràmica del país veí.
Annexionats a la vila de Molló hi trobem els veïnats de Favert i Espinavell -on cada 13 d'octubre hi té lloc la ja tradicional i popular tria de Mulats-.
Terra de pas per celtes i romans (documentada al segle X amb el nom de Mollione), de senyors feudals i de dependència de grans monestirs; de guerres, d'èpoques de domini i de prosperitat, de bruixes, fades i de totes les creences que poblaven les muntanyes del Canigó, que ha sabut però conservar la seva identitat.
> SANT PAU DE SEGÚRIES
Els vestigis del poble de Sant Pau es remunten a l'època romana, de la qual encara es conserven restes de la calçada original. Una de les festes més populars del municipi troba en aquesta calçada el seu origen: la Caminada popular per la Via Romana.
Situada a l'extrem sud de la Vall de Camprodon, la vila de Sant Pau té annexionat al seu municipi el veïnat de la Ral.
Extensions de fagedes i masies que avui acullen turisme rural, fonts sulfuroses com la de la Puda, etc... són alguns dels recursos que hi trobareu.
> SETCASES
Situat a l'extrem NW de la Vall de Camprodon, a la capçalera del riu Ter, Setcases és el darrer indret urbanitzat amb rústiques i entranyables construccions, les més antigues rivalitzen en tradició amb els gegants que les envolten amb altituds properes als tres mil metres.
El riu Ter neix dins en el punt anomenat Ulldeter (Setcases) a 2.325 m d'altitud, sota el pic de Bastiments, Després de recórrer 167 quilòmetres desemboca al mar prop de l'Estartit.
> VILALLONGA DE TER
Situat al marge esquerra del Riu Ter, el poble de Vilallonga de Ter està situat a 1.040m d'alçada. Hi té agregats els veïnats de Tregurà de Dalt, Tregurà de Baix, Abella i la Roca - poble que el trobem escalonat en un característic penyal i que substitueix un antic castell feudal-.
Hi destaquem els nombrosos vestigis romànics , prats des pastures, boscos de pins i roures, i els majestuós cims que emmarquen la vila, encapçalat pel cim del Balandrau.
Algunes mostres de romànic de la Vall
Monestir de Sant Pere de Camprodon:
Fundat a mitjans del s.X per Guifred II de Besalú, nét del Pilós. L'actual església és del S.XII i és l'únic edifici que es conserva del monestir.
Té planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta lleugerament apuntada i reforçada per tres arcs torals, i capçada amb una absis central de la mateixa amplada de la nau. Els quatre absis restants de planta rectangular que formen part del transsepte estan disposats simètricament a cada banda de l'absis central i dintre el gruix de la paret. En la intersecció de la nau amb el transsepte s'alça un cimbori octogonal que culmina amb l'aixecament d'una torre de campanar de planta quadrada de dos pisos d'alçada. La seva ornamentació de mènsules i cornises i la disposició quadrangular dels absis fan possible considerar l'església una construcció més pròpia de l'ordre del Císter que de l'ordre benedictí. Destaquem a la façana de ponent la porta d'entrada a l'església.
Pont nou de Camprodon:
Situat dins del nucli urbà de Camprodon sobre el riu Ter. Segons documentació trobada és possible datar el pont de finals del s.XII, malgrat les dues dates esculpides a cada una de les portes que es troben a banda i banda del pont que fan referència als segles XVI i XVII. Se l'ha anomenat Pont nou perquè possiblement n'hi havia un altre anterior a aquest, anomenat pont vell.
Sant Cristòfor de Beget:
Església d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs torals, i coronada per una capçalera formada per un presbiteri, cobert amb volta de canó apuntada, un absis semicircular i dues capelles laterals de planta rectangular. A migdia hi ha adossat un campanar romànic de planta quadrada de quatre pisos d'alçada. Sant Cristòfor de Beget és un clar exemple d'arquitectura religiosa del s.XII.
Sant Esteve de Llanars:
Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i acabada amb un absis semicircular. A banda de la nau i de l'absis hi ha dues capelles afegides a l'estructura original que donen a la planta una forma de creu llatina. Del conjunt destaquem tres elements importants:
El portal d'entrada.
La ferramenta de la porta d'entrada.
El frontal de l'altar.
Santa Cecília de Molló:
Consagrada a aquesta màrtir i verge romana, és l'església parroquial de Molló.
La construcció de l'església és datable del s.X i bastida a finals del s.XII amb una gran austeritat. Edifici d'una sola nau i absis semicircular més estret que la nau. La nau és coberta amb volta de canó apuntada que descansa sobre arcs torals reforçats a l'exterior amb contraforts. A peu de la nau hi ha un cor d'època tardana. El campanar, de cinc pisos, és adossat a l'edifici i constitueix un bonic exemplar esvelt i elegant de campanar d'influència llombarda. Destaquem la porta d'entrada a l'església i el portal de notòria influència de l'escola rossellonesa. Reconstruïda el 1428 després d'un terratrèmol, va arribar a tenir 6 altars: el Major, el del Roser (misteris), el de Ntra. Sra. de la Misericòrdia, el de Sant Francesc, el del Sant Crist i el de Sant Isidre. Expoliada durant la guerra civil espanyola, va retornar al seu aspecte original l'any 1953.
Sant Miquel de Setcases:
De l'església romànica del s.XII se'n conserva el fonament de l'absis, que fa de base al campanar, mitja finestra d'espitllera simple del mur de l'oest, i l'inici del mur del sud. (Oberta en hores de culte).
